La periodista Maria Bofill ens explica el dia a dia de la 'Caravana a Grècia', una acció reivindicativa que reclama que es compleixin els drets humans de les persones refugiades. Ho fa des de dins i a través de cròniques i imatges.
Es respira un ambient festiu. Les ganes i la il·lusió se senten a les cares de la gent, i es van contagiant d'unes persones a altres per moments. "Anem a transformar la ràbia en somriures", diu algú. La notícia de l'intent de cop d' Estat a Turquia es rep amb estupefacció, però confirma una vegada més la necessitat de denunciar el tractat UE-Turquia, ja que ha quedat palès que aquest no és un país on es respectin els drets humans i que per tant, allà les persones refugiades no els podran tenir garantits.
Aquesta precisament és una de les principals demandes de la caravana, però ni molt menys l'única. També pretenem incidir en el caràcter feminista de la proposta, així com exigir vies segures per protegir a dones i xiquetes de la violència sexual a la que moltes d'elles s'han d'enfrontar mentre intenten escapar de l'horror que viuen als seus països.
L'acte finalitza i anem a dormir. Ho fem al poliesportiu de la Mar Bella, al Poblenou, on prop de 300 persones "acampem" a un inmens pavelló per intentar descansar tot el que els nervis i el sòl del recinte ens permeten abans de posar rumb a Grècia. El matí ens rep amb una preciosa sortida de sol a la mar i amb un suculent esmorzar organitzat per Ca' la Dona.
Marxem. El trajecte serà llarg, potser dur. Però res tindrà a veure amb el que han d'emprendre eixes persones refugiades a les que volem mostrar el nostre suport incondicional. Volem dir-les que estem amb elles, que no estan soles i que farem el que faci falta perquè es respectin els seus drets. Que les esperem, que junts i juntes podem fer molt i que no pensem callar fins que no ens escoltin. Fins que no les escoltin. Que comenci el viatge doncs.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari